GIRES MISSIONERES primera part

 

                              

Podríem dir que l’activitat a la missió té dos ritmes. El primer és quan estem a casa. Aquest és un ritme tranquil, ordenat i descansat. Ens aixequem, resem i esmorzem i la resta del dia anem fent feines per la casa, tasques de despatx, lectura i estudi, atenció a la gent, missa al vespre i novel·la televisiva a les 8 de la nit. A les 10 tallen la llum i se’ns acaba el dia. El segon ritme són les gires que fem per visitarla resta de les comunitats. Marxem el dimarts i procurem tornar per poder celebrar a Sangrelaya la missa dominical.

Les visites es fan per sectors. Els sectors són agrupacions de comunitats o aldees. Hi ha comunitats grans (de més de 2.000 habitants) i altres ben petites i molt disperses, que consistiesen en masos escampats on viuen unes quantes famílies. La Nostra parròquia que s’anomena “san Pedro y San Pablo” té quatre sectors.

 

Sector Sangrelaya: Té només dues comunitats que són grans: Sangrelaya i cocalito. Están juntes i ambdues són garífunes.

Sector Ciriboya: També són garífunes, i per tant, estan també a la costa. Els garífunes no solen allunyar-se del mar. Formen part d’aquest sector iriona Puerto, Iriona Viejo, san José de la Punta, ciriboya, Cusuna, Punta Piedra i Km 22 (aquesta darrera està una mica a l’interior i son “ladinos”, o sigui, blancs.

Sector Batalla: La majoria son garífunes i geográficament els més allunyats. Están ja al departamento de “Gracias a Dios”, d’on forma part la Moskitia. Allà trobem Batalla, Palacios, Pueblo Nuevo, Plaplaya, Buenavista i Íbans (aquesta darrera són miskitos).

Sector Planes: És l’únic sector format només per gent blanca. Viuen a l’interior i són ramaders. Són d’aquest sector Ríomiel, Planes, Arenal, Quesera i Guanacaste.

 

Aquestes són les comunitats que periódicamente visitem.

Jo personalmente el primer sector que he visitat és el sector Ciriboya. Aquí us deixo el resum.

 

Tot el sector Ciriboya, com us deia, són garífunes i relativamente semblants unes de les altres en costums i manera de ser. Però cadascuna té la seva pròpia personalitat.

Vaig sortit acompanyat de Santos Moises, que el solen anomenat Pilo, als voltants de les 8 del matí. Vam agafar la lanxa fins a Iriona Puerto i d’alí vam caminar per la carretera. Al nivell de san José de la Punta vam aturar un cotxe que ens portà a punta piedra, primera escala del nostre itinerari.

Ens va acollir la senyora Doris, una senyora grossa que es mou amb extraordinària habilitat. És la Delegada de la Paraula i encarregada de mil i una cosa en la comunitat.

Punta Piedra crida l’atenció perquè la majoría de cases són de ciment. Per la zona solen ser de fusta o de fang. L’origen d’aquestes cases tan sòlides és la cocaïna. Fa uns mesos, a l’agost, va caure a la platja de Punta Piedra una avioneta carretada de droga. Heu de saber que la costa caribenya és un lloc de pas entre Colòmbia i el mercat d’estats  Units. La gent del poble va recollir el carregament de cocaïna i el va vendre novament als Narcos de la zona. Els pobladors doncs s’enriqueixen de cop, i el resultat es manifesta en una febre constructora.

 

Cal dir que totes les cases d’obra tenen origen. Hi ha gent amb boina feina i també arriben divises de USA perquè hi ha moltíssima gent emigradaa aquest país.

Bé, el fet és que els fills de la senyora Doris també van ser afortunats “amb el regal del cel” i van trobar uns farcells de coca. Per això vaig ser allotjat en una casa esplèndida de recent construcción.

Com Punta Piedra és gran, vam començar desseguida a visitar els malalts. La gent gran quasi no sap castellà, així la senyora Doris en feia d’intèrpret juntamente amb el jove Pilo, que vol ser sacerdote, i em feia d’acòlit. Vaig absoldre i ungir una munió de vellets, tant de matí com de tarda.

A les 6, ja de nit, vam celebrar la Santa missa. En aquesta comunitat quasi no hi homes. Però és que les dones estan molt ben organitzades i els homes queden una mica a banda. I malauradament el problema de l’alcoholisme és especialmente greu aquí.

La senyora Doris em va demananr que parlés amb el seu marit ja que tenia problemas amb ell. El conflicte va esclatar quan  ella, quan estava predicant en plena celebración (recordeu que és la Delegada de la Paraula, i per tant fa la homilia cada diuenge) va acusar públicamente al seu marit de ser un mal espòs i un borratxo. El pobre marit va quedar tan humiliat que va passar-se una setmana emborratxant-se sense parar i sense dirigir-li la paraula a la dona. Jo vaig estar parlant amb ell i vam intentar entre tots calmar una mica les coses.

 

                                                             Continuarà…

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a GIRES MISSIONERES primera part

  1. Jan ha dit:

    Hola tiet,Què tal?Ahir vem fer el dinar de Nadal, i a tots ens va fer molta ilusió que ens truquessis. Demà vaig a veure el partit de Catalunya-Colòmbia amb la Mariona. Ja estic prparant la carta als Reis, i aquest any tenim un pessebre presios, amb un riu de aigua de veritat, que va amb una bomba. Com que és tant maco ens em apuntat al concurs de pessebres. Podríem parlar amb tu per l\’skype? Contestem al meu correuUna abraçadaJan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s