NARCOS

Fa uns dies va caure una avioneta prop de Ciriboya, comunitat de la nostra parròquia. Ja n’han catgut tres o cuatre en pocs mesos en el mateix lloc. És una recta de la carretera de terra, una mica arreglada que fa de pista d’aterratge. Fins i tot van talar els arbres de les vores i un xicot d’una comunitat veïna s’encarrega de tapar els clots que provoca la pluja.

El pilot el van trovar mort a la platja, esbudellat a causa de l’accident. Altres diuen que era el que il·luminava  “la pista” per ajudar el pilot. El cas és que el seu cos l’abandonaren i se’n van dur la cocaïna. Més tard, com sempre, va arribar la policia, per fer-se veure i redactar de passada l’informe corresponent. Normalment els “narcos”, quan ja han recuperat la droga, incendien l’avió. Aquesta vegada, però, no ho van fer. I allà està encara ara, a la vista de tothom.

La presència dels narcotraficants és una realitat palpable a la zona. No s’esforcen pas en dissimular: viuen en cases ostentoses, tenen cotxes 4×4 d’alta gama de vidres fumats, lanxes amb doble motor de 200 cv dadascun…i sempre van armats. Hom se’ls troba per tot arreu. Jo els he vist a ple llum del dia esperant a la platja una lanxa carregada de mercaderia, amb un grapat de cotxes per fer el trasllat. Fa uns dies, fent auto-stop per tornar a Sangrelaya, va aturar-se un cotxe 4×4 al veure el meu gest de petició. Quan van baixar el vidre de la finestreta per preguntar-me on anava, vaig veure que eren un grup d’homes armats amb pistoles i metralletes. Un d’ells em va reconèixer i molt amablement em convidar a pujar a la càrrega amb la curiosa recomanació que procurés no ratllar el cotxe. No és estrany que sor Argentina, la superiora de les Filles de la Caritat de Sangrelaya hagi prohibit a les germanes de “pedir jalón” a cotxes desconeguts.

Diuen que Hondures és un narco-estat. Jo no sé si tant, però el què és evident que campen per on volen, sense cap trava legal. La policia més aviat se’n beneficia de les seves propines, i només la DEA americana fa alguna cosa per a controlar-los. Al nostre departament tot ho controla una sola família, molt famosa, que té a les seves mans el destí del poble. Ells financien les campanyes politiques, i no hi ha qui es fiqui amb ells. Les seves finques, a peu de carretera, són fortaleses inexpugnables i no hi ha jutge que s’hi atreveixi.

Però també hi ha “narcos” a nivell més casolà en totes les comunitats, que treballen coordinadament amb aquesta gran família. Dins del mal, aquesta hegemonia de poder permet que hi hagi pau ja que tot està en mans dels mateixos. No passa així en les ciutats, on el narcotràfic provoca diàriamente un reguer de sang. Fins i tot a Sabá, una petita ciutat del nostre bisbat, fa poc van matar 9 persones dins una mateixa casa per un conflicte de bandes. No cal dir que en les barriades de San Pedro Sula i Tegucigalpa, i fins i tot la mateixa Ceiba són llocs de matances contínues. Es calcula que moren cada mes quasi 300 hondurens de manera violenta. És una xifra ben alta si tenim en compte que té la mateixa població de Catalunya.

La corrupció generalitzada i la pobresa són ingredients que produeixen una societat violenta i sense valors. És també un síntoma evident del fracàs evangelitzador de l’Església. Són 500 anys d’escarrissar-se en transmetre els valors del Regne de Déu, que certament no han arribat al moll d’aquest poble. Polítics i jutges educats en co·legis catòlics són titelles dels interessos dels poderosos. Afirmen que només 12 famílies tenen el domini absolut de l’economia del país. Corrupció que no només és en els alts nivells de la política i de l’economia. Quan cau una avioneta, o se’n sent una que vola baix per la costa, tota la gent de les nostres comunitats surt desesperada per mirar d’aconseguir el que tristament anomenen “bendición del cielo”.

No és estrany que el país visqui actualment en una situació absurda: un cop d’estat que només afecta al poder executiu, unes eleccions que no se sap si seran reconegudes per la Comunitat internacional, un president que signa un acord i no és restituït…Les mateixes eleccions diuen que ja estan manipulades perquè surti escollit Elvis Santos. Alguns afirmen que arriben les urnes ja amb els vots inclosos. No sé si arriba a tant, però és cert que el derrocat Manuel Zelaya manifestà sense vergonya que havia guanyat les darreres gràcies al frau.

Molts tenen por que aquest proper 29 de novembre, dia de les eleccions, hi hagi greus conflictes. La “Resistencia”, moviment popular anti-Micheletti (president “de facto”) diu que lluitarà per evitar que se celebrin. Curiosament tot es fa en nom de la democràcia, estrany concepte que està buit de sentit, però que tothom empra per defensar els més foscos interessos.

Qui guanyarà, no ho sé. Però surti qui surti, les 12 famílies seguiran amb el seu poder, els narcos mantindran pròsper el seu negoci, els pobres d’aquesta terra continuaran mirant el cel quan sentin passar una avioneta i l’Església  predicarà sense defallir la utopia del Regne de Déu.

 

 
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a NARCOS

  1. Josef ha dit:

    Avui al llegir el teu bloc m\’he posat molt trista, quan dius del evident fracàs evangelitsador de la nostra estimada Esglèsia M\’he sentit tant prop i tant angoixada pensant que aqui ens passa el matèix S\’em van clavà al cor unes paraules que ens vas dir la segona vegada que ens portaves a les pregaries mensuals de joves "Són un esqueleto"aquelles perquè es morien i altres perquè comencen sense vida. Potser te rao la floreta del desrt " Els grup i les trobades han de ser petits perquè inguin vida.Però com dius tu Nosaltres que volem ser Eslèsia viva continuarem Predicant la utopia del Regne de Déu tenit fe que es faci realitat

  2. Carmen ha dit:

    Hay una frase de Gramsci que me gusta mucho, y dice que debemos abordar la realidad con el pesimismo de la razón, pero con el optimismo de la voluntad… y creo que así es, que se trata de alcanzar un equilibrio entre lo que podemos y lo que queremos conseguir, desde la madurez y la reflexión, pero también desde la convicción y la ilusión… Yo creo que donde vive el Amor, no muere jamás la Esperanza… y por eso, no veo ningún fracaso en ese esfuerzo y dedicación de personas como Joan… sólo veo éxito, siento el triunfo, a pesar de la dureza de las situaciones y realidades, a pesar del dolor, a pesar de todo… porque en muchos casos, creo que el éxito y el triunfo no residen tanto en los resultados, sino en las intenciones… a veces, mantener viva una intención, una voluntad, es el único logro al que podemos aspirar, y no es nada fácil cuando casi todo está en contra… los cristianos sabemos mucho de eso… aunque desde luego, ni una de mis palabras tiene ni una parte del valor que tiene el menor de los actos de esas personas que luchan cada día y se entregan por completo a una causa justa, a un noble ideal, a un hermoso sueño… porque las intenciones y las voluntades se mantienen vivas también con la palabra, pero sobre todo, con los hechos… y todos podemos hacer algo, en todas partes, a todas horas, por pequeño que nos parezca, es importante cada gesto, porque nada que nace de nuestra alma, de nuestro corazón, de nuestra conciencia, es pequeño, sino todo lo contrario, no hay nada más grande que eso… y es por todo ello, que siempre trato de aprender de personas como Joan, son para mí como estrellas que me guían, como pan que me alimenta, como manos que me acarician, me dan vida, son mis referentes, y doy infinitas gracias a todas esas personas que hacen de este mundo un lugar mejor, y que me devuelven cada día la confianza y esperanza en el ser humano…El reino de Dios no creo que sea una utopía… lo que ocurre es que mientras estemos en la Tierra apenas alcanzamos a imaginarlo, aquí sólo podemos verlo de forma limitada e incompleta, pero cuando abandonemos nuestra torpe y humana existencia, lo veremos por fin en todo su esplendor… mi Fe me dice que es así, que nos cuesta vislumbrar siquiera una parte de todo lo maravilloso que puede ser este mundo, pero incluso eso es incomparable con lo que llegará después, apenas es un reflejo de lo que habrá de venir, ese reino de Dios que Jesús quiso enseñarnos y mostrarnos con su ejemplo y su palabra, y del que siguen dando testimonio muchos seres humanos, desde la Fe y el Amor…Cuídate Joan, parece que ese lugar puede ser tan hermoso como peligroso…Un abrazo.

  3. GFF ha dit:

    此處是值得一探究竟的好部落格!!—-幫忙踩個人氣 http://gameking.idv.tw

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s