UN CAFÈ AMARG

Embolcallat amb els plàstics roman el cos del jove

Pueblo Nuevo és una comunitat petita i senzilla. Està situada a l’extrem d’una barra de platja, envoltada del mar i del riu. Està a pocs minuts a peu de Batalla on la parròquia té una caseta per a dormir quan visitem la zona. El Delegat, Fernando, amb bona visió comercial, ha posat una petita cafeteria just on acaba la ruta dels carritos playeros que vénen de la ciutat. Així, a la matinada, quan arriben navegant els pipantes col·lectius de la Moskitia, no li manquen clients que es prenen un cafetó per treure’s el fred del serè del riu. També a la tarda, quan retornen els cotxes de la ciutat molts passatgers, barquers i conductors aprofiten a fer un cafè per fer més agradable l’espera.

Després d’un matí visitant els malalts de Pueblo Nuevo, amb el nou ritual que m’he editat en garífuna (que per cert, he de reconèixer que m’ha costat una mica de llegir), i d’un dinar a base d’arròs amb coco i pollastre, he anat a la cafeteria d’en Fernando. No he perdut el costum de prendre cafè després de dinar, però la cafeteria de Pueblo Nuevo té a més a més,  l’encant que durant les hores d’enrenou viatger hi ha un munt de gent interessant per a conversar, i escoltar les darreres novetats. El petit moll on arriben els pipantes i llanxes és un punt de trobada de miskitos, garífunes i ladins, on es creuen mercaderies, persones i notícies. Igual hi trobes un pastor evangelista del Canadà que una dona que ha anat a infantar, un estudiant que torna a la universitat que un comerciant carregat de mercaderia, un narco amb pistola que uns gringos despistats que van de vacances. Després de fer-me el cafè he anat saludant la gent coneguda, entre elles una mestra veïna de Sangrelaya que arribava amb un cotxe amb una càrrega sorprenent. Era quasi bé d’acudit, doncs els passatgers que anaven asseguts a la càrrega del cotxe ho feien al damunt d’una caixa de morts embolicada amb sacs negres de plàstic. Segurament haguéssim fet broma si no fos que la caixa estava ocupada. I pitjor encara al conèixer les circumstàncies tràgiques d’aquella mort. Feia dos dies un noiet de 16 anys originari de Brus Laguna havia sortit a comprar uns medicaments a prop de la casa on vivia a la ciutat de San Pedro Sula; li van barrar el pas un grup de mareros i el van matar a cops de matxet, sense saber ningú el per què. Ara el seu cos desfigurat era esperat per una família que ni tan sols tindria el consol de veure’l ni vetllar-lo abans de donar-li sepultura. Tots aquests detalls me’ls explicava en Miguel, un barquer de Brus, mentre es bevia un cafè. Del tema de l’assassinat va passar-me a explicar tota la problemàtica de Brus Laguna. Deia que la majoria de jovent està enganxada a la cocaïna, i no paren de robar per tal d’aconseguir-la. Feia un parell de dies  que un jovenot de 20 anys va intentar violar  una senyora de 70. En un ambient de degeneració social, les nenes de 12 o 13 anys ja s’estan prostituint. No cal ser molt viu per deduir que la Sida s’estén de manera preocupant. Els mestres, com és natural, tenen greus dificultats per exercir la seva labor.  I el que més em va impactar: Miguel deia que de les 17 esglésies que hi ha a Brus (16 evangèliques i una catòlica) mai havia sentit parlar del tema.

Mentre m’anava explicant tot això, la pluja va tornar a aparèixer, el que va provocar una nova entrada de clients a la cafeteria, mentre els barquers escridassaven els jovenets que els ajuden a carregar les embarcacions. Un cop sortir el sol, vaig anar a passejar una mica a esperar que es fes l’hora de la missa i vaig fotografiar alguns ocells. I a la missa, com és natural, vaig predicar sobre la droga i el mal social que això comporta. I no és fàcil fer-ho en un lloc on just a l’altra banda de riu els narcos es construeixen mansions i una mare plora desesperada per l’assassinat del seu fill adolescent.

                                                         Mn Joan

una imatge més dolça per treue l'amargor

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a UN CAFÈ AMARG

  1. Toni ha dit:

    Caram tiet! m’ha impactat molt la mort del noi de 16 anys, què havia fet? només anava a buscar medicaments! i només per diversió i segurament sota els afectes de la coca li claven una pallissa que el deixen mort! Això sí que em sap greu, i la família d’aquest noi? buf! es que no vull ni pensar-hi!

    Per part meva, ja estic endinsat en treballs i coses de la universitat, ja estic de ple al segon semestre. D’altra banda, per el que fa a la feina, aquesta setmana m’han canviat de planta i ara faig altres feines apart de les que ja feia habitualment. No és la feina de la meva vida, sens dubte, és cansada, però tampoc és la pitjor feina del món!

    Espero que segueixis amb la ratxa d’escrits que portes perquè m’agrada saber de tu!

    Un peto i cuidat molt!

    Toni

  2. Mariona ha dit:

    Padrí!!
    quin escrit!! tot i així, com diu el Toni, esperem que segueixis amb la ratxa que portes, perquè malgrat siguin més alegres o no, ens agrada llegir-te!!!

    una abraçada!!!

  3. Josef ha dit:

    Gràcies per transmetre les teves vivències , aixi et sentim més prop.
    Aquest ocell de colors, dal de l’arbre, és una mica rar per nosaltres, però penso que cadascu dels que volem cantar al Creador, també som estranys pel nostre entorn
    Al·leluia!. . . . .. cal seguir cantant. . . . .

  4. Jan Martínez ha dit:

    M’has deixat K.O
    Pregaré molt per aquest noi!!

    Molt bonica la imatge de l’ocell!!! 🙂
    Quin és?

  5. Roser ha dit:

    Estimadissim Joan,
    No sé ni que dir d’aquest escrit, només ser que hi tantes coses que no s’entenen i no tenen sentit…. Déu sap molt més que tots nosaltres i ens hem de fer petits i abandonar-nos en Ell perque algun dia sabrem el perque de tot aquestes coses que passen i poden passar i que serveixin per fer-nos valorar les coses bones que tenim i podem extreure de nosaltres mateixos el millor que tenim envers ela altres.
    Un petonàs ben fort de la teva germana.
    Roser

    • Mª Carme Alonso ha dit:

      Estimat Joan:
      Si no fossís misioner et podries guanyar la vida fent escrits en un diari, la veritat es que ens fas gaudir les teves vivencies com si nosaltres estesim al teu costat. Sembla mentida que vivim en el mateix temps i les coses siguin tan diferents segons el lloc on ens toca viure, com a tots m’ha afectat la mort d’aquet jove sense cap sentit, a vegades les persones som pitxors que els animals, desitjo que Déu l’acolli al cel i sigui feliç, ja que aquí a la terra no ha trobat l’amor del seus germans,pregarem per ell.
      Un petó de la teva.
      Mª Carme

  6. ROSER GINE ha dit:

    benvolgut mosen, per fi torno a poder llegir els teus escrits, per que no se per quina estranya ciencia de cop i volta no podia entrar a la pagina i gaudir, encara que sigui en la llunyania de la teva companyia, i avui, quan per enesima vegada en aquests tres ultims mesos intentava saber de tu , s’ha obrat la maravella, tornes a estar aqui, aprop encara que estiguis lluny.
    Llegir tot el que escrius, tot el que vius hem fa sentir una mica mes petita del que ja hem sento sovint, veient la força que tens penso sovint, que poquet que faig jo, que fins i tot hem desespero quan aquella colla de gaifardeus que tinc a catequisi estan mes per la pilota i la ana montana que pel parenostre.
    gracies per, encara que no t’ho sembli donarme anims per continuar
    molts petons des de El Molar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s