JA HI TORNEM A SER

Només han passat cinc anys

Sempre diem que el temps passa volant. He estat cinc anys treballant al meu bisbat, a Alcanar i a les Cases. Just em dura encara l’emoció del comiat: la celebració de l’enviament, les darreres eucaristies tan plenes de sentiments. Quanta estima dels parroquians i de la família porto al meu cor! I ara, novament Hondures.

 

Vaig marxar de casa embolcallat de les darreres abraçades dels meus pares, i carregat amb un poc d’excés d’equipatge. Puntuals a l’aeroport, acompanyat per la família i per la pregària de tants. La meua creu missionera al coll i ple d’il·lusió per la nova etapa. Primer a Madrid, a esperar el vol que em duria a Guatemala. Va ser simpàtic perquè a Madrid aquella sala d’espera pareixia una trobada diocesana: havia casualment el bisbe de San Pedro Sula que tornava de vacances (és de Burgos), un sacerdot de Portugal, unes monges clarisses, unes altres mercedàries, jo mateix…una gentada d’Església. El vol va ser llarg però entretingut. Cada passatge disposava d’una pantalla tàctil on podia escollir entre molts entreteniments. Vaig mirar quatre o cinc pel·lícules mentre m’embolicava amb les mantes d’Iberia, ja que el aire estava molt fort. Arribats a Guatemala  i després dels tràmits marxem al Salvador, i del Salvador a San Pedro Sula. Vaig arribar a l’aeroport hondureny 24 hores després de sortir de cada dels pares.

 

Com és normal no vaig dormir massa la primera nit (ni les següents). La temperatura molt càlida i humida és constant. A la matinada baixa a uns 29º C i durant el dia puja a uns 31º.

 

M’hostatjo a la parròquia de San Vicente, amb els pares Paüls. És una parròquia de ciutat amb molt moviment. He celebrat ja unes quantes misses i m’he passat hores confessant. La gent és intensament religiosa i tot està molt ben preparat per una ingent quantitat de laics que col·laboren en tot. Hi, per exemple, uns 90 ministres de la comunió. En cada missa dominical en participen uns 15, i el sacerdot no s’ha de preocupar de res. L’església s’omple a cada celebració. Jo crec que hi caben unes 500 persones assentades. I el sacerdot que confessa no para ni un instant.

El dissabte vaig celebrar en una comunitat de la muntanya. Va ser emocionant perquè va ser la primera vegada que vaig conduir per San Pedro. La comunitat es diu “Peñitas abajo” i té una carretera infernal de terra feta malbé per les pluges, amb unes pendents que li van donar un punt més d’aventura a la sortida.

Però la celebració més impactant va ser a la comunitat de les “Hermanas de Jesús buen Samaritano”. És una congregació que està naixent. Son actualment 8 religioses, amb unes altres tantes novícies , postulants i aspirants. Joveníssimes totes, i guapíssimes la majoria. Es dediquen a cuidar xiquets malalts, molt malalts. És com un Cottolengo  hondureny. No sé que més me va impressionar, si la gravetat dels malalts, amb deformitats difícils d’imaginar, o l’alegria d’aquelles religioses que vivint de la providència, atenen sense descans aquells infants necessitats de tot. Són d’aquelles obres que fan sentir-te orgullós  de ser de l’Església Catòlica.

Avui he acabat els tràmits administratius i ja només me queda esperar-me a que d’aquí uns mesos me donen la residència. Aprofito este temps, a part d’ajudar en tot el que puc als mossens de la parròquia, a retrobar-me amb antics coneguts de la meua parròquia de Sangrelaya que estan vivint ara a San Pedro. I segurament d’aquí un parell de dies marxaré a visitar al P. Zacaries i des d’allí marxaré a la meua futura parròquia, la Santa Creu, de Barra Patuca.

 

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a JA HI TORNEM A SER

  1. Mariona MA ha dit:

    Ja hi tornem a ser… Llegint!!!! I m’encanta!!!!! Disfruta moltíssim padrí!!!! Et tenim molt i molt present!!!! 😊

  2. Pedro Casas ha dit:

    Durant el sopar hem llegit aquesta entrada (una estona la teva germana i després el Pedro) i ens hem recordat dels dies tan intensos que hem passat aquest estiu a Les Cases d’Alcanar.

    M’alegra molt veure’t tan animat i il.lusionat com si fos la primera vegada.

    Preguem molt per tu i per la teva tasca

  3. Santi ha dit:

    Bones tiet!

    Quina il.lusió llegir el primer article d’aquesta etapa hondurenya que tens per endavant i que vas començar no fa ni una setmana.

    Quina alegria veure’t ja entre la gent d’aquell país, essent i fent de sacerdot: allò que més anheles i el que t’ha portat, altra vegada, cap allà.

    Gràcies per aquest primer post que ens permet estar més units en aquesta missió universal de l’Església i, concretament la que duus a terme a Hondures. Ànims i segueix a tope, com sempre!!! Que fi llegir ja aquests escrits, sembla que no pugui ésser! Jejeje!

    Una forta abraçada i no cal que et digui que et trobo molt a faltar, prou ho saps!

    Ets un grande!

    Santi.

  4. Òscar Garcia Bonet ha dit:

    Joanet!!!!!M”m’alegro de què hi havia arribat molt bé, ja veig què has aprofitat el temps i com sempre no t”has deixat cap detall de la teva arribada a Hondures… molts records al Padre Zacarias, no et canses de fer el bé, el Senyor cóm tu sempre has dit no és deixa guanyar en generositat, nosaltres estarem units en l’oració continuada, una forta abraçada!!!

  5. Lidia Alonso Bonals ha dit:

    Estimat Joan,
    M’ha encantat lleigir aquest primer escrit de d’aquesta segona etapa. Ens sentim molt a prop teu quan veiem la il.lusió k poses amb tot el k fas. K segueixis aixi i k mai et manquin ni les forces ni la il.lusió!!!
    Em sento molt orgullosa de k siguis el meu germà i de sentirme part de la teva vida!!!.
    Un abraçada fortissima,
    Lidia

  6. haritzaz ha dit:

    Mossen Joan me alegro mucho de que todo le vaya muy bien.Ha sido una ilusión tremenda poder leer este post con sus aventuras hondureñas.cuidese mucho y siga así.

  7. ocelljv ha dit:

    Pare i amic.Gràcies..Continua remant mar endins que hi ha gent que es perd per l’immensa mar blava Però per Ell no hi temps ni espai.
    Tesimo
    ocell

  8. Dolors Esteller Reverter ha dit:

    Quina alegria llegir les teves primeres impressions i experiències en aquesta nova etapa.Quina alegria saber que el viatge va anar bé.Llegir el que escrius ens fa sentir-te més a prop i penso q ens ajudarà a conèixer altres realitats a través de la teva mirada.Preguem per tu i ara també per tots estos xiquets malalt i per les religioses que els estimen i en tenen cura.

  9. Dolors Esteller Reverter ha dit:

    Quina alegria llegir les teves primeres impressions i experiències en aqesta nova etapa.Quina alegria saber que el viatge va anar bé i que vas arribar sa i estalvi. Gràcies per apropar-nos a altres realitats.Ara en les nostres pregàries també hi sran estos xiquets malaltets i les religioses que els estimen i en tenen cura.

  10. Dolors Esteller Reverter ha dit:

    Quina alegria llegir les teves primeres impressions i experiències en aqesta nova etapa.Quina alegria saber que el viatge va anar bé i que vas arribar sa i estalvi. Gràcies per apropar-nos a altres realitats.Ara en les nostres pregàries també hi seran estos xiquets malaltets i les religioses que els estimen i en tenen cura.

  11. Mj Pitarch ha dit:

    Estimat Joan.
    Quin goig poder llegir les teues vivències!
    Gràcies per aquest temps que ens dediques… es un regal, amic.
    Molt ànim i, recorda que no estàs sol.

    Units en la plegària!!!

  12. Carmen i Josep Maria ha dit:

    Gràcies per les entrades.
    Molt contests de poder acompanyar-te!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s